dimecres, 9 de novembre de 2016

Trump: la fi de la supremàcia dels Estats Units

La victòria de Trump ni és una sorpresa ni és un fenomen estrany. No podem dir això després de veure l’ascens de les corrents ultradretanes arreu del món: UKIP, Brexit, Le Pen, Orban, Putin... Trump ni és un home fet a si mateix, ni es anti-stablishment ni representa els interessos de les classes mitges. Deixem aquest mantra. Els populismes de dretes (i sovint d’esquerres) fan servir aquesta terminologia confosa per presentar la globalització com a enemiga de la sacrosanta pàtria (sempre en perill), però en realitat defensen l’hegemonia econòmica de les corporacions. L’origen de la seva fortuna és hereditària i especulativa. Ell és part del sistema, pur, dur, extractiu i creador de desigualtats, és a dir, representa el capitalisme salvatge.
La majoria dels estats on ha guanyat Trump són clarament blancs, estan lluny de la frontera mexicana, els seus habitants han vist pocs negres i hispans, ni han sofert els estralls de la bombolla immobiliària, ni han perdut la feina per les deslocalitzacions i els seus salaris són, de mitjana, cinc vegades més alts que els de un “latino” i deu vegades (!) que els d’un ciutadà afroamericà. La “ràbia blanca” ja estava instal•lada en aquests estats molt abans de la crisi econòmica. Més que mobilitzar la frustració, Trump ha sabut vehicular els baixos instints de qualsevol societat: racisme, xenofòbia, misogínia, exclusió… És a dir, un triomf de l’extrema dreta nacionalista i reaccionària, de llibre, com al Regne Unit, França, Polònia, Rússia... i com passaria a Espanya si el franquisme no estigués instal•lat en les institucions.
La victòria de Trump és producte de la ignorància i del fracàs dels bons propòsits. I com tots els triomfs de l’extrema-dreta, en lloc de revelar les fortaleses, revela les febleses de qualsevol societat, que, en el cas dels Estats Units, són moltes (i que el president Obama va saber modular). El triomf de Trump és un cop demolidor per al prestigi dels Estats Units en l’escena internacional en aquest moment de lideratges alternatius i de potències econòmiques emergents. El país queda dividit i és més vulnerable, un país degradat i rebaixat perquè el 52% del seu poble ha volgut que el governi un líder que es una barreja de Duterte, Farage, Chávez, Le Pen, Putin i Orban. Potser, d’aquí a uns anys, recordarem el dia d’avui com el primer en què els Estats Units van deixar de ser la primera potencia mundial. Fa temps que havia perdut la supremacia econòmica i la militar, però li quedava la supremacia moral. Ara ni això. Trump no és una reacció, no representa les ganes de renàixer, tot el contrari: és la prova del declivi d’una societat i això no té res d'extraordina.

divendres, 11 de gener de 2013

Fes el Mur i no la Guerra


Mur aixecat per Israel al districte palestí d'Abu Dis
Israel ha conclòs fa poc la construcció d’una tanca de seguretat al llarg de la frontera amb Egipte. Són 266 quilòmetres de mur que separen l’estat jueu de la península del Sinaí. La intenció és aturar la immigració il·legal i evitar la infiltració de comandos palestins. Però això només és un primer pas. En els pròxims anys, tot el país quedarà rodejat de murs quan es completin les línies de separació amb els territoris palestins de Gaza i Cisjordània, amb el Líban, amb Síria i amb Jordània. No m’estendré en la cruel paradoxa que suposa que Israel hagi triat l’aixecament de murs després que el seu poble hagi estat víctima de la marginació, la segregació i el confinament en ghettos.

Contraban, seguretat, immigració... són només un exemple de les raons que molts estats argumenten per aixecar barreres físiques amb els veïns. Els murs no són un producte contemporani. Només cal recordar la Gran Muralla de la Xina, el Murd’Adrià o la Línia Maginot. No són cap novetat, però és cert que les barreres s’han multiplicat en l’última dècada de manera exponencial. La comunitat internacional es felicitava a finals dels 80 per la fi del Teló d’Acer, que separava els dos grans blocs ideològics (Occident i Soviètic) i la desaparició del seu màxim símbol: el Mur de Berlín. Però només era un miratge. El nombre de muralles frontereres no ha fet res més que augmentar.
Moltes d’aquestes bretxes reflexen l’abisme econòmic que separa allò que anomenen Primer i Tercer Món. Algunes representen desigualtats abismals, com la dels Estats Units i Cuba, o com les de Ceuta i Melilla. Espanya té un PIB (PPA) per càpita d’uns 30.412 dòlars. Al Marroc és de només 5.252 dòlars!

Els murs tenen moltes més conseqüències: tenen un impacte desastrós sobre el medi ambient: alteren l’ecosistema i afecten l’emigració d’animals, com ja està passant amb el mur que Sud-àfrica ha aixecat a la frontera de Moçambic.

Ara mateix hi ha 42 murs construïts o en fase d’execució, que tallen la geografia mundial al llarg de més de 40.000 quilòmetres, quatre vegades més que fa 30 anys. Són barreres físiques, però també són bretxes mentals, perquè en tot plegat hi ha una voluntat implícita d’aïllar-se de l’entorn per evitar la contaminació del sistema de valors culturals i socials que es consideren propis. Revelen l’angoixa d’un estat o d’una societat davant de la suposada amenaça dels veïns. Paradoxalment, està demostrat que no són efectius del tot, que no serveixen, per exemple, per aturar completament els fluxos migratoris. Acaben creant una economia submergida alternativa de caràcter mafiós i fins i tot, estan aconseguint l’efecte contrari al desitjat, com als Estats Units i Mèxic: la barrera del Río Grande ha servit per perpetuar una massa de ciutadans clandestins que abans del mur travessaven la frontera de manera ocasional per feines estacionals.

Els murs no són del tot eficaços, però és igual, del que es tracta és de tranquil·litzar l’opinió pública i mantenir els “indesitjables” lluny de la pàtria, erigida en santuari de la nació.

Clau: S (Seguretat), E (Emigració), C (Contraban), O (Altres)
Finançador
Frontera
Propòsit
Longitud
Diferència $
PIB (PPA)
EUA
Mèxic
EC
3.169
34.301
La tanca divideix la ciutat de Nogales. Dreta: Mèxic. Esquerra: EUA.


Operació “Guardià”. Es tracta d’un mur de metall que cobreix un terç de la frontera amb Mèxic. L’altura mitjana és de 4-5 m. El seu cost ha estat d’uns 2.500 milions de dòlars. Els altres dos terços de la frontera estan coberts per un "mur virtual": rajos infrarojos, càmeres, radars, torres de vigilància i sensors de terra. La intenció és evitar l’arribada d’immigrants il·legals i aturar el contraban de drogues. Els partidaris asseguren que el mur ha contribuït a reduir la immigració il·legal en un 60%. Els detractors asseguren que està enriquint els contrabandistes d’éssers humans, que han triplicat honoraris. La barrera també està complicant l'arribada de cocaïna provinent de Colòmbia. Això està provocant una acumulació de stocks de drogues al nord de Mèxic amb la conseqüent baixada de beneficis per part dels tràficants. Aquest seria un dels origens de l’actual Guerra del Narco, que ja s’ha cobrat 60.000 vides. Recull d’històries: http://borderstories.org/

EUA
Cuba
S
27
39.701
L'unic restaurant McDonald's sobre territori cubà
El “Teló del Cactus”. Així es va anomenar la versió del Teló d’Acer en aigües caribenyes. El règim comunista de Fidel Castro va voler fer com l’Alemanya comunista i va aixecar una barrera per evitar la fugida de civils cap a la base naval que té els Estats Units a la Badia de Guantánamo des de 1903. Però en comptes de totxos, van fer servir plantes verinoses. Més tard van plantar... milers de mines antipersones. Es calcula que hi ha 55.000, el segon camp de mines més gran de la terra. Els Estats Units van replicar als anys setanta amb la construcció d’una gran tanca i torres de vigilància. La base continua sent territori cubà, ja que la possessió de la US Navy s’estableix en virtut d’un contracte d’arrendament perpetu. Guantánamo acull, per això, l’únic restaurant de la cadena de fast food de la cadena McDonald’s en territori cubà. El local no és accessible als civils cubans. Se sap que la CIA recompensa amb Happy Meals els detinguts (presumptes membres d’al-Qaeda) que col·laboren amb els interrogadors de la presó antiterrorista de Camp Delta. Big Mac o Tortura?... tu esculls.

Gibraltar
Espanya
O
1,2
12.000
Vista de la zona neutral de Gibraltar. A l'horitzó, Espanya. La verja divideix la zona neutral

La tanca va ser construïda pels anglesos en 1854 enmig de la zona neutral. Aquest acte va suposar la violació del Tractat d’Utrecht i és l’origen de les actuals disputes entre Espanya i el Regne Unit. En 1908, els britànics van decidir construir-ne una altra barrera uns metres més enllà per deixar espai per al futur aeroport. Espanya va replicar amb l’ocupació de la part nord de la zona neutral (ara hi ha pisos, un parc i l’estadi de la Balompédica Linense). La dictadura del General Franco va tancar la verja en 1969, en plena ofensiva nacionalista a nivell internacional per reivindicar la transferència del Penyal. Es va reobrir el 1982. La intenció era asfixiar econòmicament la colònia britànica, obligant-la durant tretze anys a dependre del pont aeri de Londres. La maniobra franquista no va donar resultat: la colònia va aprendre a ser autosuficient i l’animadversió contra Espanya és gairebé total.




Espanya
Marroc
SEC
19,2
25.160
L’Espanya del primer ministre José María Aznar va aixecar dues tanques dins de la zona neutral que separa el Marroc i les ciutats autònomes de Ceuta (8’2 km) i Melilla (11 km), de sobirania espanyola. Els dos territoris van ser durant molts anys el principal trampolí per accedir a Europa des del sud del mediterrani. El mur consisteix en tres línies de tanques paral·leles, la mes alta de 6 metres d’alçada. Al mig de les dues primeres hi ha un enreixat i al llarg del perímetre discorre una carretera per on circulen patrulles de l’exèrcit. Les xifres demostren que la tanca ha fet disminuir el flux d’immigrants. Però potser hi ha una altra explicació: encara hi ha algú interessant en emigrar a Espanya? 

Marroc
Sàhara Occidental
S
2.700
2.752

El Mur de Sorra. El Marroc el va començar a construir en 1980, després de comprovar que no era capaç d’aturar les emboscades del Front Polisario. L’obra va finalitzar el 1987. La CIA i el Pentàgon nord-americans van col·laborar-hi. Consisteix en una barrera amorfa de sorra, pedres, filferro, rases i camps minats. Només cal fer una ullada amb el Google Earth per comprovar que molts trams del mur han desaparegut per l’erosió. Els saharauis anomenen la seva part extramurs com a Territoris Alliberats. Lliures, sí, però és la terra més esteril de la regió, amb només uns pocs assentaments humans.


Aràbia Saudita
Qatar
SEC
60
-80.562
Aràbia Saudita
Emirats Àrabs
EC
457
-22.713
Aràbia Saudita
Oman
SEC
676
-2.790
Aràbia Saudita
Bahrein
SEC
1.458
-2.460
Aràbia Saudita
Kuwait
EC
222
18.052
Aràbia Saudita
Jordània
SEC
744
19.720
Aràbia Saudita
Iraq
SEC
814
21.450
Aràbia Saudita
Iemen
SEC
1.458
23.473
Per tal de defensar la seva poderosa economia -i les seves enormes reserves de petroli- l’Aràbia Saudita fa temps que es dedica a reforçar els seus 4.431 kilòmetres de frontera. Quan la finalitzi serà la muralla més llarga del món. El seu cost supera ja els 40.000 milions de dòlars. La monarquia saudita s’ha concentrat, de moment, en els trams crucials: la frontera amb l’Iraq i amb el Iemen. Aquesta última va començar el 2003 i va ser interrompuda quan ja tenia 75 km perquè el govern iemenita va denunciar que s’estava construint 7 kilòmetres dins del seu territori. Amb l’esclat de la revolta democràtica contra el president Saleh, els saudites han reprès la seva construcció. L’objectiu és impedir el contraban de drogues i alcohol i molt especialment la infiltració de activistes armats xiïtes. La resta de murs estaran acabat al 2018. Està previst que sigui una barrera física en algunes parts, però en les zones menys poblades del desert serà una muralla virtual que inclourà seguiment per satèl·lit, càmeres, radars, sensors electrònics i avions de reconeixement.

Kuwait
Iraq
S
240
39.502
Kuwait va completar el seu mur de separació amb l’Iraq el 1991, poc després que el país fos ocupat per l’exèrcit de Saddam Hussein durant la primera Guerra del Golf. La intenció és evitar que es repeteixi la situació.
 
Emirats Àrabs
Oman
SEC
410
19.923
La Unió dels Emirats Àrabs feia molt de temps que pretenia construir una barrera amb Oman per frenar el flux d’immigrants i el narcotràfic. Però resulta que ambdós països encara tenien trams de la frontera sense definir, especialment a les zones desèrtiques. L’acord definitiu es va signar el 2005 i la construcció del mur va començar immediatament. 

Iraq
Bagdad
SEC
5

El mur rodeja completament el barri sunnita d¡Adhamiya


El Mur de Bagdad té 5 kilòmetres i va ser construït el 2007 per la II Brigada de Combat de la 82 Divisió Aerotransportada de l'exèrcit dels Estats Units al voltat del districte sunnita d'Adhamiya a la capital de l’Iraq. Té una alçada 3,6 m. La intenció era impedir la violència entres les dues comunitats més importants del país: la sunnita i la xiïta. El mur es va edificar tot i les objeccions del govern iraquià. Els Estats Units encara insisteixen que és una barrera temporal perquè està feta de seccions mòbils, anomenades T-Wall. Però cada segment, construït amb ciment armat, pesa 6,3 tones. La història recent suggereix que és més fàcil aixecar murs que destruir-los. La seva construcció va ser un gran negoci per als contractistes. Aquí hi ha un resum de les despeses: http://www.wired.com/dangerroom/2007/04/all_of_iraq_see/

Israel
Palestina
S
358
33.050
Israel
Líban
S
79
19.631
Israel
Síria
S
76
30.230
Israel
Jordània
SE
238
29513
Israel
Egipte
SEC
266
28921
Els palestins el consideren el mur de l’apartheid. Separa Israel del territoris palestins de Cisjordània i Gaza. Es va començar a construir el 2002. És una barreja de tanques, filats, trinxeres i blocs de ciment de fins a 8 metres. Algunes seccions també inclouen sensors, sorra -per ajudar a identificar empremtes- carreteres de patrullatge i "zones d'esmortiment" de fins 60 metres d'ample. L’exèrcit israelià ja ha construït un 75% del tram projectat i es calcula que el territori palestí estarà totalment confinat d’aquí pocs anys, una enorme presó. Molts palestins ja no poden anar a treballar a Israel i el seu territori s'ha empobrit, amb taxes d'atur insostenibles. La ciutat palestina de Qalqilya està pràcticament confinada pel mur, com un ghetto. El motiu oficial és evitar els atacs dels comandos armats palestins i l’acció de suïcides. Les estadístiques revelen que abans del mur hi va haver 73 operacions kamikazes, amb 293 israelians morts. Des d’aleshores “només” hi hagut 12 atacs i 64 morts.

Però la importància del Mur no és mesurable en xifres. L’objectiu final és redibuixar les fronteres reconegudes internacionalment i ampliar el territori israelià amb fets consumats. Només un 15% del mur discorre a través de la frontera oficial. L’altre 85% discorre dins de territori palestí, sovint molts kilòmetres en dins, per protegir les colònies jueves. Només cal observar el mapa, el mur annexiona “de facto” tot Jerusalem i la seva rodalia i, entre d’altres, la colònia d’Ariel i Efrat. Es pot deduir fàcilment que aquest serà el punt de partida de l'estat jueu en la propera taula de negociacions. El 2004, la barrera va ser declarada il·legal pel Tribunal de l'Haia.

Israel va més enllà i pretén convertir-se en el primer país de la terra en estar totalment separat de manera artificial per una muralla artificial. Ja ha acabat el mur que el separa d’Egipte i ja estan en marxa els del Líban i Síria. El mur de Jordània està en fase de disseny.


Egipte
Gaza
SEC
12
4.489
El govern de la franja va ensorrar part de la muralla el 2008
La barrera entre Egipte i Gaza va ser construïda en època de Hosni Mubarak per evitar el contraban i les infiltracions de comandos armats. Té entre 3 i 4 metres d’alçada i... un metre de profunditat per evitar els túnels. Des de l’arribada al poder dels Germans Musulmans a Egipte la comunicació entre els dos territoris s’ha flexibilitzat, però el mur continua aixecat.

Iran
Pakistan
SC
909
10.244
L’Iran està construint una barrera per aturar el tràfic de drogues i prevenir els atacs “terroristes” provinents del Pakistan. La frontera separa la comunitat nòmada balutx, que s’oposa al mur perquè impedirà la transhumància i el seu comerç tradicional. Hi ha pocs testimonis sobre els avanços en la seva construcció. L’hermetisme n’és total.

Pakistan
Afganistan
SC
2.400
1.854
El Pakistan vol amenitzar la seva relació d’amor i odi amb l’Afganistan amb la construcció d’un mur al llarg de la seva frontera. La idea és evitar les infiltracions de comandos talibans i evitar el mercat negre. Els Estats Units donen suport al mur, però per raons que no s’expliquen públicament: separar la poderosa comunitat paixtu, repartida als dos costats de la frontera internacional. Els territoris paixtus són un focus d’inestabilitat tant per al Pakistan com per a l’Afganistan perquè són una mena de santuaris per als extremistes islàmics.

Kazakhstan
Uzbekistan
C
45
10.385
Turkmenistan
Uzbekistan
EC
1.621
4.831
Uzbekistan
Kirguizistan
S
1.099
1.038
Uzbekistan
Afganistan
SE
137
2.528
Valla de seguretat (?) entre el Turkmenistan i l'Uzbeistan
Les repúbliques de l’Àsia central es dediquen des de fa temps a construir-se murs mútuament. El Kazakhstan i el Turkmenistan han aixecat tanques per separar-se de  l’Uzbekistan. L’objectiu és frenar les activitats dels narcotraficants. La barrera turkmena és potser la més rònega de tots els murs del planeta. Només cal veure la foto.

Uzbekistan, per la seva banda ha construir murs amb Kirguizistan i l’Afganistan per evitar l’arribada de comandos islamistes. El primer va ser aixecat el 1999, després dels atacs amb bombes a la capital uzbeka i que es van atribuir a terroristes islàmics procedents del Kirguizistan. La tanca ha complicat les relacions entre tots dos països, ja que travessa alguns territoris en disputa. El mur ha estat un desastre per als habitants de la Vall de Fergana: moltes famílies han quedat separades i algunes comunitats han perdut l’accés als aqüífers. La tanca de l’Afganistan és una de les més vigilades de la terra i és l’única totalment electrificada: 380 volts. Consisteix en dues tanques paral·leles, una cinta de terra minada i patrulles armades. La intenció es evitar el flux de civils que fugen de la guerra afgana i, per suposat, evitar la contaminació talibana.

Índia
Bangladesh
SEC
3.406
2.154
Índia
Birmània
SEC
1.624
2550
Índia
Pakistan
S
2.900
1.084
Des de mitjans dels 90, l'Índia està molt implicada en la construcció de barreres al llarg de les seves fronteres internacionals. És una de les potències emergents i molts ciutadans dels països veïns somnien amb l’estil de vida de Bollywood. Només de Bangladesh han emigrat 25 milions de persones!

La frontera amb el Pakistan és una altra cosa. És una de les més volàtils de la terra i està tancada al trànsit en gairebé tot el recorregut. De moment, només s’han construït tres trams de muralla, que equivalen a la meitat de tot el recorregut fronterer. Està previst que estigui completada en pocs anys. El tram més delicat és el del Caixmir, territori en disputa des de 1947, des de la partició de l’Índia. La barrera s'estén al llarg de la línia d’alto-el-foc. Pakistan i l’Índia continuen formalment en guerra i, a pesar de les tanques, no han cessat els incidents armats entre els dos exèrcits. Arribar a completar la muralla, és un desfici impossible: la línia de separació puja l’Himàlaia i arriba a cotes de 7.000 metres, per això hi ha qui diu que és la guerra més alta del món.

Brunei
Malàisia
C
20
33.498
Brunei ha construït una tanca per aïllar la ciutat malaia de Limbang, situada al costat mateix de la frontera. La intenció és aturar el contraban i el mercat negre.

Xina
Hong-Kong i Macau
E
80
27.000
Xina
Corea del Nord
E
1.416
6.500
Corea del Sud
Corea del Nord
S
248
31.372
La República Popular de la Xina encara manté les fronteres internacionals amb les antigues colònies de Hong-Kong i Macau. Sota el principi d '"un país, dos sistemes", aquestes dues Regions Administratives Especials segueixen mantenint les seves pròpies duanes i polítiques d'immigració. Les tanques tenen sensors tèrmics d'imatges, llums i televisió de circuit tancat. Des del 2006, també està construint una barrera de seguretat al llarg de la frontera amb Corea del Nord per evitar els immigrants il·legals.
El pas de Panmunjon. En primer pla, Corea del Nord. Al fons, Corea del Sud.
La muralla intercoreana és la més impressionant de la geografia planetària. Es tracta d’una franja de 4 km d'ample i 250 km de llarg. Divideix la península per la meitat, més o menys a l’alçada del Paral·lel 38. Al nord, queda un règim primitiu de caire stalinista i economia precària i al sud, un govern pro-occidental i d’economia de mercat força pròspera. La zona va ser creada l'any 1953, quan es va establir l’alto-el-foc que va aturar la guerra entre lesdues Corees. Malgrat els avenços en favor de la reconciliació, la frontera continua sent un focus de tensió latent, una mena de fòssil de la Guerra Freda.

La tanca està electrificada en molts trams. Hi ha patrulles, vigilància amb sensors i satèl·lits. L'únic punt on no hi ha barrera és en el pas de Panmunjon. Allà la frontera és una simple línia de ciment de tres dits d’alçada. A sobre de la ralla hi ha tot un seguit de barracons. A dins hi ha taules i cadires, també partides per la meitat perquè les autoritats de tots dos països puguin discutir els afers bilaterals sense sortir del país respectiu. Per això, cada barracó té dues portes, una orientada al sud i una altra al nord. Els guardians es miren desafiants a través de la línea.

Botswana
Zimbabwe
EO
500
16.277
Sud-àfrica
Zimbabwe
EC
225
10.786
Sud-àfrica
Moçambic
EC
120
10.152
La barrera del Parc Nacional Kruger impedeix el pas d'elefants africans
Botswana assegura que ha aixecat la barrera amb Zimbabwe per motius… sanitaris. La tanca, en molts sectors elèctrica, té com a objectiu aturar la propagació de la febre aftosa en el bestiar. Desenes de milers d’animals havien estat sacrificats en el passat a causa d'aquesta malaltia, un impacte demolidor per aquest país, l’economia del qual depèn exclusivament de l’extracció de diamants i la ramaderia. El seu govern, però, mai ha confessat l’altra motiu: aturar la immigració il·legal. El mateix raonament que ha fet la república sud-africana. Els exiliats econòmics s’han multiplicat des de l’enfonsament de l’economia de Zimbabwe amb inflacions siderals, del 100.000%, i una taxa d’atur del 90%.

El mur de Sud-àfrica amb Moçambic va ser aixecat pel règim d’apartheid el 1975 per mantenir a ratlla la revolució marxista de l’excolònia portuguesa. Discorre a l’extrem del Parc Nacional Kruger. El 2002 tots dos països van acordar retirar la tanca per permetre les rutes migratòries del elefant africà. A hores d’ara, però, només s’han retirat alguns trams. El govern sud-africà s’ha fet enrere per evitar la immigració il·legal i la sortida de vehicles robats.

Grècia
Turquia
E
12
10.033
En plena crisis econòmica, Grècia ha decidit construir una tanca de filferro en l'únic tram terrestre de la frontera turca (la resta és fluvial). El sector afectat és un angle a prop del riu Evros. Aquest pas està considerat l’entrada principal d’immigrants il·legals a la Unió Europea des del continent asiàtic: uns 32.000 anuals, molts procedents del Pakistan, de l'Afganistan i del Pròxim Orient. La tanca és l'única construida en els extrems de la Unió Europea continental i ha estat autoritzada per l'Agència Europea per a la Gestió de les Fronteres Exterior, FRONTEX. Les enquestes revelen que l'augment de la immigració il.legal en el context de crisi és l'origen de l'ascens de l'extrema dreta grega.

Xipre-Sud
Xipre-Nord
S
300

Carrer dividit en dos a la capital de Xipre, Nicòsia
La violència intracomunitària entre xipriotes turcs i grecs als annys 60 va provocar la intervenció de l'ONU i el dibuix d'una línia de separació al llarg de l’illa. El 1974, l’exèrcit turc va desembarcar i va ocupar la part nord. Era la resposta a un cop d'estat dirigit pels greco-xipriotes partidaris de la unió amb Grècia. La Línia Àtila fins i tot trenca la capital, Nicòsia, fracturada per un mur que divideix carrers i domicilis. El 2003, la frontera es va obrir en alguns trams per primer vegada en 30 anys. 


Irlanda del Nord
Belfast
S
34

Anomenades "línies de pau", van començar a aparèixer fa 40 anys a Belfast i Londonderry, inicialment com una mesura temporal. Les barreres separen les comunitats catòliques i protestants. Varien en grandària: des d'uns pocs centenars de metres a 5 km de longitud. Tot i que ara s'han convertit en una atracció turística, són testimoni de la història de violència que ha viscut l’Ulster al llarg del segle XX. El primer d'aquests murs va ser erigit el 1969 i l’últim el 2009, en els terrenys d’una escola primària a causa de certes tensions intracomunitàries. El mur més alts estan a Belfast, als carrers Shankill i Falls: 6 metres.

Brasil
Rio de Janeiro
O
14

El govern de Rio les anomena Eco-Barreres. Són enormes murs de formigó (fins a 10 metres en alguns llocs) i serveixen per contenir l'expansió urbana i protegir el bosc. En teoria. Però els crítics sostenen que es tracta d'una estratègia per contenir els barris marginats, una neteja d’imatge de la ciutat abans de la Copa del Món del 2014 i la celebració dels Jocs Olímpics del 2016.

Finançador
Frontera
Propòsit
Longitud
Dif. PIB (PPA)
Aràbia Saudita
Qatar
SEC
60
-80.562
Aràbia Saudita
Emirats Àrabs
EC
457
-22.713
Aràbia Saudita
Oman
SEC
676
-2.790
Aràbia Saudita
Bahrein
SEC
1.458
-2.460
Aràbia Saudita
Kuwait
EC
222
18.052
Aràbia Saudita
Jordània
SEC
744
19.720
Aràbia Saudita
Iraq
SEC
814
21.450
Aràbia Saudita
Iemen
SEC
1.458
23.473
Botswana
Zimbabwe
EO
500
16.277
Brasil
Rio de Janeiro
O
14

Brunei
Malàisia
C
20
33.498
Corea del Sud
Corea del Nord
S
248
31.372
Egipte
Gaza
SEC
12
4.489
Emirats Àrabs
Oman
SEC
410
19.923
Espanya
Marroc
SEC
19’2
25.160
EUA
Mèxic
EC
3.169
34.301
EUA
Cuba
S
27
39.701
Gibraltar
Espanya
O
1’2
-12.000
Grècia
Turquia
E
12
10.033
Índia
Pakistan
S
2.900
1.084
Índia
Bangladesh
SEC
3.406
2.154
Índia
Birmània
SEC
1.624
2550
Iran
Pakistan
SC
909
10.244
Iraq
Bagdad
SEC
5

Irlanda del Nord
Belfast
S
34

Israel
Líban
S
79
19.631
Israel
Egipte
SEC
266
28921
Israel
Jordània
SE
238
29513
Israel
Síria
S
76
30.230
Israel
Palestina
S
358
33.050
Kazakhstan
Uzbekistan
C
45
10.385
Kuwait
Iraq
S
240
39.502
Malàisia
Tailàndia
S
En projecte
6.963
Marroc
Sàhara Occidental
S
2.700
2.752
Pakistan
Afganistan
SC
2.4000
1.854
Rússia
Txetxènia
S
En projecte

Sud-àfrica
Moçambic
EC
120
10.152
Sud-àfrica
Zimbabwe
EC
225
10.786
Turkmenistan
Uzbekistan
EC
1.621
4.831
Uzbekistan
Kirguizistan
S
1.099
1.038
Uzbekistan
Afganistan
SE
137
2.528
Xina
Corea del Nord
SE
1.416
7.343
Xina
Hong-Kong i Macau
E
80
27.000
Xipre-Sud
Xipre-Nord
S
300


Conclusió: Hi ha 42 murs construïts o en execució. La seva llargària és de 41.890 km, més del perímetre de la terra. La diferència mitja de PIB (PPA) entre el país que finança el mur i el país separat és de 12.000 dòlars. Les diferències més gras són les que separen els Estats Units i Cuba (39.701) i entre l’Aràbia Saudita i Qatar (-80.562). La majoria dels països finançadors estan entre els primers 50 llocs en el rànking de riquesa. Els països víctimes estan la majoria més enllà del lloc 100.